LES PEDRES GRANS

I el mestre va sorprendre als seus alumnes...

Va posar a la taula una gran gerra de vidre, de boca ample. Al seu costat, una safata plena de pedres, grans com punys. Va demanar als seus alumnes quantes hi cabrien. Mentre els alumnes fèien els seus càlculs, el mestre va posar totes les pedres dins de la gerra.

-¿És plena, la gerra?

Tots els alumnes van observar, i afirmaren amb rotunditat. Aleshores, el mestre va treure una galleda plena de pedres petites. Va ficar les pedres dins de la gerra i la va moure. Totes les pedres petites van anar omplint els buits deixats per les pedres grans. El mestre, somrient, digué:

-¿I ara, és plena la gerra?

Aquest cop, els alumnes van dubtar. Potser no... Bé! I el mestre va treure, aleshores, una galleda amb sorra. Repetint la mateixa operació, va buidar la galleda i va moure la gerra. La sorra es va filtrar en els petits espais que pedres grans i pedretes havien deixat...

-¿Potser és plena, ara?

¡No!, van exclamar els alumnes. Finalment, el mestre va abocar una ampolla d'aigua dins de la gerra. Tot mirant als seus alumnes, el mestre els preguntà...

-¿Què em demostrat avuí?

-Que no importa com de plena és una cosa...si ens esforcem podem encabir més coses...Digué un alumne.

-NO!!! Va exclamar el mestre...

Respostes interessants va dir el mestre, però no. - Aquesta no és la lliçó d'aquesta demostració. La veritat que ens ensenya quest experiment és que quan comencis un nou projecte, si no poses primer les pedres grans, no podràs posar-les després, en cap altre moment.

1. Quines t'agradarien que fossin les pedres grans d'aquest seminari?
   
2. Quines són les pedres grans de la teva futura professió de mestre/a?
3. Quines són les pedres grans de la teva vida, com a persona?

Li vaig estar donant voltes a quines eren les meves pedres grans en aquest seminari i el primer que em va aprèixer va ser la vergonya, i és veritat, si no deixo la vergonya apart no podré tirar endevant el seminari ja que és molt important deixar-se anar i compartir-ho tot amb els companys.

En quant les pedres grans de la meva futura professió és tot just el fet de ser competent.

I les de la vida són principalment la família i els amics.