dijous, 5 de novembre del 2009

Articles. Sessió del 29/10/09

El dia 29 d'octubre a seminari vam estar parlant de diferents articles que vam anar recopilant entre tots els companys. Només va haver-hi temps per parlar-ne d'uns quants dels que ara esmentaré.

Però abans vam posar en comú tots els sons que havíem escoltat durant el trajecte de casa fins la universitat. Jo en vaig portar uns quants, veient que els meus companys n'havien portat molts menys vaig pensar que no havia fet bé l'exercici, que havia posat sons estúpids, però tot i així aquí els deixo:

Recopilació de sons, trajecte casa-universitat


- So del xoc de les onades del mar

- Circulació de vehicles

- El vent com bufa

- Una conversació de coreans de fons

- Aglutinament de vàries músiques (a partir de mòbils)

- So del diari al passar les pàgines

- Tremoleig del tren

- Respiració de la gent que passa pel meu costat

- Arribada del tren, so de les vies

- Al agafar velocitat el tren

- Anunciament de totes les parades

- So de tancada i obertura de portes del tren

- Xoc entre més d’una moneda

- Suspirs

- Els passos de persones que van amb sabates de tacó, el cloc cloc

- Gent petant-se els dits

- Persones cantant

- Persones tossint

- Badalls

- El so que es produeix amb el creuament de dos trens

- Frenada del tren (sembla com si s’engegués un aire acondicionat)

- Cremallera

- So produït al passar amb el tren per un túnel

- Soroll del seient del tren al col·locar-se bé una persona

- Taral·lareig de cançons

- Apertura d’un velcro

- So al xocar claus

- Persona posant-se una jaqueta

- 2 persones estrangeres, les dues de diferent origen, parlant amb espanyol

- Trànsit de Barcelona

- Tancament de portes d’un autobús

- Persones arrastrant els peus

- Tancament i obertura de portes del ferrocarril

- Tremoleig del ferrocarril

- Una campana

- Augment de velocitat del ferrocarril

- Funcionament de centenars de conversacions (Pl. Catalunya renfe – ferrocarril)

- Persona que rossegava galetes

- Tancament d’un tupperware

- El picar una goma d’una carpeta contra aquesta

- Motor d’una moto

- Acumulació de sons d’alegria, de descans, d’esbarjo dels nens que sortien d’escola

- Tancament de portes dels cotxes


Ara sí, la Marta ens va portar un article, ” canvis i noves estructures.” Estris (2009), núm. 169, p. 8-9.
Tracta de les noves estructures familiars. Revolució sobre el canvi a les famílies.
Actualment la
mare està introduïda al món laboral, el que consta que no està a casa
ajudant els nens amb els
deures, etc. Sinó que, o estaran sols o amb una cangur. A
partir d'aquí l'Albert va introduir la
seva notícia, Fracàs escolar. Que deia que aquest
era degut al fet de que les mares no estaven a
casa, sinó que treballant, per tant la
majoria de nens no feien les seves obligacions (els deures,
estudiar..). Va ser remarcat
que aquells nens que realitzen alguna activitat extraescolar pateixen
menys el fracàs
escolar. També si ens posem a mirar, el fracàs escolar no és només degut a la
immersió
de les dones al món laboral, ja que, antigament la majoria de mares tampoc podien

ajudar als seus fills amb els deures per la falta d'educació i per tant de coneixements.


Es va dir, que des de les escoles els mestres han d'ajudar als alumnes a repensar-se el model
social.


La Raquel, escollir aquest article:” Primers passos a l’espai nadó.” Guix infantil (2009), núm. 51.
Aquest article ens dona informació i experiències sobre els infants. Però s'endinsa més en el fet de que hi ha pares que tenen una certa preocupació amb la rapidesa de que els seus nens aprenguin a caminar, ens introdueixen algunes explicacions detècniqies, com deixar un objecte a una distància determinada del nen i aquest intentarà a partir de diferents moments aconseguir l'objecte.
És important saber que, cap nen és igual, cada un té el seu propi ritme d'aprenentatge. No podem forçar als nens ha fer coses que no els hi pertoquin per l'edat.

La Georgina per exemple va triar l'article, “ petons i queixalades”. Infància(2009), núm. 170.
Es diu que els nens ens mostren els seus sentiments a partir de petons i queixalades, els hem de deixar fer, no és dolent. ho fan com a expressió
Aquí la Sílvia va compartir amb tots els companys una experiència que va tenir, el lloc on treballava va ser denunciat perquè un infant va queixalar a un altre.

La Soraya, “ el problema no és el ràtio sinó la falta d'un auxiliar” Escuela en acción (2009), núm. 10.633.
Aquest article, és tracta d’una entrevista al president de l’associació mundial de educadors infantils. Aquesta associació serveix de punt de trobada entre educadors i investigadors. En l’entrevista li pregunten moltes coses però les més importants són: el que pensa del nou pla d’educació i per l’educació en valors. Ens diu que és lògic que no existeixi un currículum ( tots els aspectes que el nen ha d’aprendre) per a l’educació dels 0 als 3 anys. Actualment, existeix un currículum dels 3 als 6 anys , per primària , per secundaria.... Finalment, fa una menció al Ràtio i ens diu que a Anglaterra tenen 3 nens per aula ( nens de 0 a 3 anys).

L' Elisa va triar l'article “ Conversar amb els infants” Guix infantil ( 2009) núm.51, p.15-19
Ens parla sobre les competències comunicatives dels mestres. ens posava el cas de Finlàndia, que per ser mestre has de realitzar una prova de comunicació si no la passes, no ets competent, per tant no et donaran la feina. Li anomenen eliminatòria.
Ens va fer recordar un assaig del llibre llegit per aquest mateix seminari, Educació i vida quotidiana de l'Eulàlia Bosch. Quan va es va dir que una mestre li diu a un nen que se li ha mort l'avi, dient-li que aquest s'ha anat al cel, el nen seguidament li respongué, no, el meu avi l'han sembrat. Per què va dir això el nen? per l'experiència que aquest havia tingut, segurament aquest nen havia assistit a l'enterrament de l'avi i havia vist com el posaven sota terra.
Mai els harem de corregir sinó que el més adient serà no parar de fer preguntes i així mica en mica aquest nen t'anirà dient el perquè diu el que diu.

La Mercè ens va portar l'article de, " On és la Paula?." El guix infantil (2008) núm. 41, p. 14-17.
La Paula s'havia d'anar a Uruguai amb els pares perquè tenia tota la família allà. A partir de la seva marxa, a a classe on estava es van fer vàries activitats, com mesurar la distància que hi havia fins a Uruguai, fer una videoconferència amb la Paula, a causa d'això els nens relacionen els canvis d'estacions depenent el lloc, ja que la Paula anava amb roba d'estiu mentre ells anaven ben abrigats. també estudien la diferència horària.
Al arribar la Paula, van posar totes les coses apreses en comú i sobretot les experiències que ella havia viscut. Al no ser igual que tota la classe, quan va tornar es va sentir protagonista per un dia.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada