Aquest dimarts 22 de desembre va ser l'últim dia de seminari, la setmana anterior la nostra tutora ens va dir que penséssim una activitat per fer la classe vinent, així doncs, la Sílvia Muñoz va proposar..
Obrir la nostra ment; és a dir, cada u va agafar un full i hi va posar el seu nom, aquest full va anar voltant per la classe, així posant cada persona un adjectiu, una frase, una virtut al noi/a corresponent. Va ser una activitat diferent, però que ens va aportar moltes coses a tots. També, la Marta Fernàndez ens va llegir una cançó de Glaucs, molt adient per les dates en que ens trobem. I la Mercè Benito ens va llegir un poema que xafardejant va trobar en un bloc.
La nostra tutora, la Pia Marquilles, ens va voler desitjar un bon nadal i el millor en el nostre futur a través d'un escrit. El qual el compartiré.
Bé, junt amb l'acabament del quadrimestre també ve el del seminari, al ser el primer any tots estem una mica perduts, ja que no sabem si seguirà tal qual està, és a dir, amb els mateixos companys o si aquests variaran.
El seminari puc dir que és un guia, tu arribes sol a la universitat, sense saber per on anar, com fer les coses, i des del seminari sempre s'ha intentat guiar als estudiants. Donar aquella empenta que molts de nosaltres necessitem a l'inici de curs per habituar-nos i familiaritzar-nos. També, ens ajuda a obrir-nos i agafar confiança amb nosaltres mateixos, lo qual, és molt gratificant i necessari.
Fa uns dies enrere vaig publicar una entrada fent esment del treball que havíem realitzat durant la Setmana d'Activitats, ara, us publico el meu treball presentat a classe per presentar aquesta setmana.
Ahir a la sessió de seminari havíem de fer la presentació dels audiovisuals creats exposant la cloenda de la setmana d'activitats.
La majoria de grups va optar per fer la seva presentació a partir de power point, però també, va haver-hi el grup de la Mariona i la Sílvia que van utilitzar el Windows Movie Maker. Tot i fer diferents presentacions, les aportacions eren més o menys les mateixes, tothom volia expressar les experiències que havia viscut durant aquesta setmana i les sensacions que havia tingut.
IDEES PEDAGÒGIQUES obtingudes a partir de les presentacions.
Aprendre del directe mitjançant l'observació, l'exploració, a partir de l'explicació que ens fan.
Sóc petit però puc fer coses de grans. Com les TIC, son petits però capaços de crear, d'expressar, de donar respostes, etc.
Molt rellevant el contacte directe amb la natura.
L'emoció és fonamental. l'emoció de descobrir coses per a ell mateix, emoció d'aprendre, de compartir..
Emoció és el motor de la nostre vida
Barrejar fantasia i cultura o realitat.
Aprendre sense ser ensenyat.
Superació personal.
Diversió.
Companyerisme.
A l'aula els nens han d'aprendre amb el contacte amb els altres, l'aprendre sol és un aprenentatge molt pobre.
Volem un aprenentatge social, que ens permeti conviure en societat, emoció en aprendre junts.
Deixar-nos ajudar per professionals, recórrer a ells.
Importància dels espais tant interiors com exteriors.
També, aquest mateix dia vam estar fent un debat sobre l'activitat de la pel·lícula d'Àgora. On van sortir diferents punts interessants.
Integrisme biològic siguis religiós o no. Enfrontament religiós i ideològic. A hores d'ara encara ens trobem amb confrontacions i guerres per les religions. Vam poder veure que hi havia una gran facilitat de mobilització de masses, ara pagans, ara cristians.. Hipatia considerava a tothom per igual, sigués de la religió que sigués. No es podia posicionar en una en concret pel simple fet que ells era filòsofa i havia d'estar evolucionant constantment.
A Hipatia no se li feia cas pel simple fet de que era dona, no podia qüestionar, però com ho fa posant en qüestió diferents teories, doncs, els homes la intenten parar. Però ella tot i així, segueix ferme a les seves idees, tenia unes ganes interminables de cercar la veritat, d'aprendre. La religió posa a l'home al centre de l'univers, quan la ciència no diu això.
Hipatia està molt avançada en quant la manera d'ensenyar, els hi fa moltes preguntres, no es limita a donar la classe i marxar. Qüestiona i dubte tot allò que li diuen, no sap com interpretar els fets, perquè veu com les evidències ens enganyen.
També vam veure que la pel·lícula està plena d'errors històrics, un d'ells és la visió dels cristians, els pinten com a una secta la qual és només una petita part dels cristians.
Punt de vista de la comunicació: Discursos molt entenedors i ús d'un vocabulari per tots els públics, així doncs, perquè aquest sigui entés per els ciutadans.
Com ens arriba emocionalment la pel·lícula? A partir de les imatges, diferents plans, primer pla, zooms Bona interpretació dels protagonistes
El dia 26 de novembre la classe de seminari la vam dedicar a exposar les diferents activitats lliures que haviem realitzat per grups durant la setmana d'activitats.
Ana i Soraya: Caixa fòrum, van assistir a una obra de teatre duta a terme per Menchosa Teatre, anomenada El llop ha tornat dirigida al públic familiar.
Mercè, Marta i Raquel: Aquàrium. Visita, taller i obra teatral, No n'hi ha prou. Abans d'aquesta visita els nens feien un treball previ a les aules. Van assistir amb un grup d'infantil, P4.
Elisa i Albert: Cosmocaixa. Visita amb un grup de P5 al bosc inundat, a l'activitat Mira com mengen!. Activitat nova i temporal que consistia en recórrer el bosc inundat al mateix temps que alimentaven als animals així tenint una experiència nova. Clic i Flash dos ofertes educatives permanents
Mariona i Sílvia: Cosmocaixa. Van assistir a l'activitat Toca-toca, dirigida a nens de P5. Amb aquesta activitat els hi brinden la oportunitat als nens de tocar diferents animals, i reforçant-los amb un audiovisual fent un resum del que havien vist i fet.
Georgina i Mònica: Museu d'Història de Catalunya
Per acabar vam presentar la meva activitat, feta conjuntament amb la Zaida, com els nostres companys a través d'un power point, el qual podeu veure seguidament. Vam anar al Museu Picasso, on Maria Alcover, directora dels serveis educatius del Museu, ens va atendre i ens va explicar com funcionava el servei educatiu, ens va ensenyar les aules de treball del museu per als nens i ens va explicar les propostes educatives que tenien en l'actualitat.
La classe del dia 3 de Novembre va ser una classe destinada a realitzar un debat sobre l'actualitat en l'educació. Cadascú havia d'haver fet recerca abans d'assistir a la classe i portar diferents notícies en quant l'educació.
El debat va ser començat per la Sílvia amb un tema molt interessant, La llei de l'educació. Es va assignar la llengua vehicular, que era el català. el PP va presentar un recurs, el qual es pot presentar fins a 6 mesos després de l'aprovació. També va sortir a tema la LEC ( llei d’educació catalana) volia crear un cos docent propi i reforçar el poder que actualment tenen els directors del centre escolar.
Calendari escolar, va ser una de les altres notícies de les que vam estar debatin, introduïda per la Mariona.
Avançar una setmana el curs escolar.
Setmana sense classe al febrer.
Treure la setmana intensiva del juny.
Realització de les inscripcions abans.
Es diu que durant la setmana de festa durant el febrer es crearan activitats extraescolars, ja que lo més segur és que els pares treballin i així podran col·locar els nens. Un dels principals problemes amb la implantació d'aquesta setmana de vacances al Febrer és que les escoles encara no saben si caurà en la setmana abans o després del carnestoltes, aquesta decisió dependrà de cada centre, per tant, si una família te els seus dos fills en centres diferents què els hi pot passar? Doncs que, els fills o coincideixen en la setmana de febrer així provocant un gran problema pels pares. Vam estar debatin el tema i vam dir que estàvem en una època canviant, si s'ha canviat el calendari escolar, per què no es pot canviar el calendari dels pares en quant les vacances?
-Hem de lluitar per els canvis.-
Aquest canvi que s'està produint es respon per tots aquells pares que fa anys que lluiten perquè els seus fills comencin abans el curs escolar.
La tercera notícia de la que vam parlar va ser la de la Georgina, Vacances de nadal o d'hivern? Aquest canvi de noms és degut a la gran quantitat d'immigració que actualment ens trobem a les escoles. La majoria de companys ens vam manifestar que estàvem en contra d'aquest canvi ja que perdríem tradicions culturals.
El ministeri d'educació: Escolarització obligatòria fins els 18. Notícia trobada per la Sandra, s'han adonat que el fracàs escolar va augmentant desmesuradament i és per això que estant pensant en fer l'escolarització obligatòria fins als 18 anys. Es va dir diferents opinions, com que, estaria bé tenir-los escolaritzats però aquests si no tinguessin ganes d'estudiar estarien perjudicant a la resta de la classe que si que ho vol, el que hauríem de fer és aportar alternatives per aquestes persones que no els hi agrada estudiar. Com més mòduls, que estiguin recolzats per una oferta, ja que si tu saps que tens una plaça a algun lloc que et permetria estudiar el que et fascina, però no podràs entrar dins als 18 doncs, aquests estaran obligats però sabran que després arribaran a on ells volen.
La última notícia que vam estar parlant va ser La digitalització a les aules, actualment tota la societat ja està endinsada en les noves tecnologies. El fet de digitalitzar les aules, els nens estarien més entusiasmats en quan a l'hora d'aprendre, al començar abans tindrien un coneixement més ric d'aquestes. Però també va haver la opinió de que és un gast important econòmic que posant-ho en una balança no surt a comte, primer de tot perquè la majoria de nens ja tenen un ordinador a casa, perdríem la costum de llegir llibres, disminució de la bona ortografia, etc. Com hem dit, les administracions gastant una quantitat important de diners per aquest avenç, però és una cosa prioritària en l'educació? Sí que seria un luxe tenir les aules plenes amb material de últimes tecnologies, però primer de tot hem d'aprendre a fer un bon ús d'aquestes.
El dia 29 d'octubre a seminari vam estar parlant de diferents articles que vam anar recopilant entre tots els companys. Només va haver-hi temps per parlar-ne d'uns quants dels que ara esmentaré.
Però abans vam posar en comú tots els sons que havíem escoltat durant el trajecte de casa fins la universitat. Jo en vaig portar uns quants, veient que els meus companys n'havien portat molts menys vaig pensar que no havia fet bé l'exercici, que havia posat sons estúpids, però tot i així aquí els deixo:
Recopilació de sons, trajecte casa-universitat
- So del xoc de les onades del mar
- Circulació de vehicles
- El vent com bufa
- Una conversació de coreans de fons
- Aglutinament de vàries músiques (a partir de mòbils)
- So del diari al passar les pàgines
- Tremoleig del tren
- Respiració de la gent que passa pel meu costat
- Arribada del tren, so de les vies
- Al agafar velocitat el tren
- Anunciament de totes les parades
- So de tancada i obertura de portes del tren
- Xoc entre més d’una moneda
- Suspirs
- Els passos de persones que van amb sabates de tacó, el cloc cloc
- Gent petant-se els dits
- Persones cantant
- Persones tossint
- Badalls
- El so que es produeix amb el creuament de dos trens
- Frenada del tren (sembla com si s’engegués un aire acondicionat)
- Cremallera
- So produït al passar amb el tren per un túnel
- Soroll del seient del tren al col·locar-se bé una persona
- Taral·lareig de cançons
- Apertura d’un velcro
- So al xocar claus
- Persona posant-se una jaqueta
- 2 persones estrangeres, les dues de diferent origen, parlant amb espanyol
- Trànsit de Barcelona
- Tancament de portes d’un autobús
- Persones arrastrant els peus
- Tancament i obertura de portes del ferrocarril
- Tremoleig del ferrocarril
- Una campana
- Augment de velocitat del ferrocarril
- Funcionament de centenars de conversacions (Pl. Catalunya renfe – ferrocarril)
- Persona que rossegava galetes
- Tancament d’un tupperware
- El picar una goma d’una carpeta contra aquesta
- Motor d’una moto
- Acumulació de sons d’alegria, de descans, d’esbarjo dels nens que sortien d’escola
- Tancament de portes dels cotxes
Ara sí, la Marta ens va portar un article, ” canvis i noves estructures.” Estris (2009), núm. 169, p. 8-9.
Tracta de les noves estructures familiars. Revolució sobre el canvi a les famílies.
Actualment la mare està introduïda al món laboral, el que consta que no està a casa
ajudant els nens amb els deures, etc. Sinó que, o estaran sols o amb una cangur. A
partir d'aquí l'Albert va introduir la seva notícia, Fracàs escolar. Que deia que aquest
era degut al fet de que les mares no estaven a casa, sinó que treballant, per tant la
majoria de nens no feien les seves obligacions (els deures, estudiar..). Va ser remarcat
que aquells nens que realitzen alguna activitat extraescolar pateixen menys el fracàs
escolar. També si ens posem a mirar, el fracàs escolar no és només degut a la immersió
de les dones al món laboral, ja que, antigament la majoria de mares tampoc podien ajudar als seus fills amb els deures per la falta d'educació i per tant de coneixements.
Es va dir, que des de les escoles els mestres han d'ajudar als alumnes a repensar-se el model
social.
La Raquel, escollir aquest article:” Primers passos a l’espai nadó.” Guix infantil (2009), núm. 51.
Aquest article ens dona informació i experiències sobre els infants. Però s'endinsa més en el fet de que hi ha pares que tenen una certa preocupació amb la rapidesa de que els seus nens aprenguin a caminar, ens introdueixen algunes explicacions detècniqies, com deixar un objecte a una distància determinada del nen i aquest intentarà a partir de diferents moments aconseguir l'objecte.
És important saber que, cap nen és igual, cada un té el seu propi ritme d'aprenentatge. No podem forçar als nens ha fer coses que no els hi pertoquin per l'edat.
La Georgina per exemple va triar l'article, “ petons i queixalades”. Infància(2009), núm. 170.
Es diu que els nens ens mostren els seus sentiments a partir de petons i queixalades, els hem de deixar fer, no és dolent. ho fan com a expressió
Aquí la Sílvia va compartir amb tots els companys una experiència que va tenir, el lloc on treballava va ser denunciat perquè un infant va queixalar a un altre.
La Soraya, “ el problema no és el ràtio sinó la falta d'un auxiliar” Escuela en acción (2009), núm. 10.633.
Aquest article, és tracta d’una entrevista al president de l’associació mundial de educadors infantils. Aquesta associació serveix de punt de trobada entre educadors i investigadors. En l’entrevista li pregunten moltes coses però les més importants són: el que pensa del nou pla d’educació i per l’educació en valors. Ens diu que és lògic que no existeixi un currículum ( tots els aspectes que el nen ha d’aprendre) per a l’educació dels 0 als 3 anys. Actualment, existeix un currículum dels 3 als 6 anys , per primària , per secundaria.... Finalment, fa una menció al Ràtio i ens diu que a Anglaterra tenen 3 nens per aula ( nens de 0 a 3 anys).
L' Elisa va triar l'article “ Conversar amb els infants” Guix infantil ( 2009) núm.51, p.15-19
Ens parla sobre les competències comunicatives dels mestres. ens posava el cas de Finlàndia, que per ser mestre has de realitzar una prova de comunicació si no la passes, no ets competent, per tant no et donaran la feina. Li anomenen eliminatòria.
Ens va fer recordar un assaig del llibre llegit per aquest mateix seminari, Educació i vida quotidiana de l'Eulàlia Bosch. Quan va es va dir que una mestre li diu a un nen que se li ha mort l'avi, dient-li que aquest s'ha anat al cel, el nen seguidament li respongué, no, el meu avi l'han sembrat. Per què va dir això el nen? per l'experiència que aquest havia tingut, segurament aquest nen havia assistit a l'enterrament de l'avi i havia vist com el posaven sota terra.
Mai els harem de corregir sinó que el més adient serà no parar de fer preguntes i així mica en mica aquest nen t'anirà dient el perquè diu el que diu.
La Mercè ens va portar l'article de, " On és la Paula?." El guix infantil (2008) núm. 41, p. 14-17.
La Paula s'havia d'anar a Uruguai amb els pares perquè tenia tota la família allà. A partir de la seva marxa, a a classe on estava es van fer vàries activitats, com mesurar la distància que hi havia fins a Uruguai, fer una videoconferència amb la Paula, a causa d'això els nens relacionen els canvis d'estacions depenent el lloc, ja que la Paula anava amb roba d'estiu mentre ells anaven ben abrigats. també estudien la diferència horària.
Al arribar la Paula, van posar totes les coses apreses en comú i sobretot les experiències que ella havia viscut. Al no ser igual que tota la classe, quan va tornar es va sentir protagonista per un dia.
Al iniciar la classe la Pia com cada sessió de seminari ens va preguntar si teníem alguna que altre recomanació, alguna pel·lícula que haguéssim anat a veure durant la setmana, o obres de teatre o simplement alguna aportació a nivell cultural. L'Anna, ens va fer un tast de la pel·lícula Àgora, ens la va recomanar intentant-nos convèncer que la interpretació de la protagonista era espectacular.
També, va sortir el tema de l'anglès que sembla que està molt en boca dels alumnes, ja que hi ha una gran preocupació en quant l'any que ve, que s'inpartiran assignatures amb llengua anglesa. El cas és que els alumnes hauriem de tenir el nivell B.1.2
Seguidament la Pia ens va donar més informació de la Setmana Blanca, es basa en una setmana que no es farà classe però cada dia tindrem que assistir a una activitat organitzada per la mateixa universitat. Aquesta setmana serà la del 16 al 22 de novembre.
Una vegada d'haver parlat allò que ens interessava vam començar a comentar el llibre del qual haviem fet un treball; Educació i vida quotidiana, d'Eulàlia Bosch.
Primer de tot, vam posar una posada en comú de què ens havia semblat el llibre i el que més va sortir va ser:
És un llibre destinat a les persones que tracten amb infants, per tenir en compte la llicó d'anàlisi.
Vocabulari recargolat.
Transmissió de missatges educatius.
Benestar intel·lectual, quan la mestre els hi diu que es posin còmodes i el que fan els nens és difressar-se.
Tot el que diuen els nens és dit per transmetre algun missatge o per arribar a algun saber.
No només els alumnes aprenen de les mestres, sinó que, aquestes també aprenen dels alumnes.
Tot seguit cada persona va fer un breu resum de relats diferents.
En el relat de El petó podem destacar la inconsciència de la nena a l'hora de fer-li el petó a la mare. La nena es sent dolguda per la falta d'atenció de la mare, que està més preocupada en el seu maquillatge que per la pròpia filla. introduït per la Mercè. la Marta també va fer una aportació en el argumentar aquest debat; les mestres cobreixen les mostres d'afecte que els hi manca per part dels pares. Aquests casos també poden sorgir a l'escola, com per exemple demostrar a un nen que en aquell moment no pot ser atès. Si això, no és demostrat, el nen podrà tenir algun canvi afectiu o d'actitud. És important que el nen vegi que la mestre està interessada en veure el que ha fet.
Poden fer les mestres petons als nens? Poder poden, però li pot causar molts problemes, ja sigui al demostrar més afecte en uns que en altres, queixes per part dels pares, ja que el nen pot agafar més afecte als mestres que als propis pares.
A partir de diferents relats vam anar fent puntuacions com: Els nens necessiten la realitat, que els hi expliquem les coses tal com són. Perquè acostumem a explica'ls'hi d'una manera i quan veuen la realitat veuen que no és així i se'ls hi distorsiona, així podent entrar en un dubte absolut.
En el relat de diferència i identitat ens fa veure com la nena se sent part d'un col·lectiu. El millor seria mostrar-nos tal com som i no condicionar-nos per els amics.
L'aprenentatge no té tanta presa per dona'ls-hi respostes immediates, sinó que, deixar als nens que es fagin preguntes i així tantegen abans d'arribar al saber de la realitat. No sempre trobaran la resposta i es quedarà amb un simple potser, és a dir ens quedarem sense saber-ho. però ja ho anirà descobrint al llarg de la vida.
Les idees que tenim són a partir de les experiències pròpies.
Va posar a la taula una gran gerra de vidre, de boca ample. Al seu costat, una safata plena de pedres, grans com punys. Va demanar als seus alumnes quantes hi cabrien. Mentre els alumnes fèien els seus càlculs, el mestre va posar totes les pedres dins de la gerra.
-¿És plena, la gerra?
Tots els alumnes van observar, i afirmaren amb rotunditat. Aleshores, el mestre va treure una galleda plena de pedres petites. Va ficar les pedres dins de la gerra i la va moure. Totes les pedres petites van anar omplint els buits deixats per les pedres grans. El mestre, somrient, digué:
-¿I ara, és plena la gerra?
Aquest cop, els alumnes van dubtar. Potser no... Bé! I el mestre va treure, aleshores, una galleda amb sorra. Repetint la mateixa operació, va buidar la galleda i va moure la gerra. La sorra es va filtrar en els petits espais que pedres grans i pedretes havien deixat...
-¿Potser és plena, ara?
¡No!, van exclamar els alumnes. Finalment, el mestre va abocar una ampolla d'aigua dins de la gerra. Tot mirant als seus alumnes, el mestre els preguntà...
-¿Què em demostrat avuí?
-Que no importa com de plena és una cosa...si ens esforcem podem encabir més coses...Digué un alumne.
-NO!!! Va exclamar el mestre...
Respostes interessants va dir el mestre, però no. - Aquesta no és la lliçó d'aquesta demostració. La veritat que ens ensenya quest experiment és que quan comencis un nou projecte, si no poses primer les pedres grans, no podràs posar-les després, en cap altre moment.
Quines t'agradarien que fossin les pedres grans d'aquest seminari?
Quines són les pedres grans de la teva futura professió de mestre/a?
Quines són les pedres grans de la teva vida, com a persona?
Li vaig estar donant voltes a quines eren les meves pedres grans en aquest seminari i el primer que em va aprèixer va ser la vergonya, i és veritat, si no deixo la vergonya apart no podré tirar endevant el seminari ja que és molt important deixar-se anar i compartir-ho tot amb els companys.
En quant les pedres grans de la meva futura professió és tot just el fet de ser competent.
I les de la vida són principalment la família i els amics.
Entrades
