dijous, 5 de novembre del 2009

Educació i vida quotidiana. Sessió del 20/10/09

Al iniciar la classe la Pia com cada sessió de seminari ens va preguntar si teníem alguna que altre recomanació, alguna pel·lícula que haguéssim anat a veure durant la setmana, o obres de teatre o simplement alguna aportació a nivell cultural.
L'Anna, ens va fer un tast de la pel·lícula Àgora, ens la va recomanar intentant-nos convèncer que la interpretació de la protagonista era espectacular.

També, va sortir el tema de l'anglès que sembla que està molt en boca dels alumnes, ja que hi ha una gran preocupació en quant l'any que ve, que s'inpartiran assignatures amb llengua anglesa. El cas és que els alumnes hauriem de tenir el nivell B.1.2

Seguidament la Pia ens va donar més informació de la Setmana Blanca, es basa en una setmana que no es farà classe però cada dia tindrem que assistir a una activitat organitzada per la mateixa universitat. Aquesta setmana serà la del 16 al 22 de novembre.

Una vegada d'haver parlat allò que ens interessava vam començar a comentar el llibre del qual haviem fet un treball; Educació i vida quotidiana, d'Eulàlia Bosch.

Primer de tot, vam posar una posada en comú de què ens havia semblat el llibre i el que més va sortir va ser:
  • És un llibre destinat a les persones que tracten amb infants, per tenir en compte la llicó d'anàlisi.
  • Vocabulari recargolat.
  • Transmissió de missatges educatius.
  • Benestar intel·lectual, quan la mestre els hi diu que es posin còmodes i el que fan els nens és difressar-se.
  • Tot el que diuen els nens és dit per transmetre algun missatge o per arribar a algun saber.
  • No només els alumnes aprenen de les mestres, sinó que, aquestes també aprenen dels alumnes.

Tot seguit cada persona va fer un breu resum de relats diferents.

En el relat de El petó podem destacar la inconsciència de la nena a l'hora de fer-li el petó a la mare. La nena es sent dolguda per la falta d'atenció de la mare, que està més preocupada en el seu maquillatge que per la pròpia filla. introduït per la Mercè.
la Marta també va fer una aportació en el argumentar aquest debat; les mestres cobreixen les mostres d'afecte que els hi manca per part dels pares.
Aquests casos també poden sorgir a l'escola, com per exemple demostrar a un nen que en aquell moment no pot ser atès. Si això, no és demostrat, el nen podrà tenir algun canvi afectiu o d'actitud. És important que el nen vegi que la mestre està interessada en veure el que ha fet.

Poden fer les mestres petons als nens? Poder poden, però li pot causar molts problemes, ja sigui al demostrar més afecte en uns que en altres, queixes per part dels pares, ja que el nen pot agafar més afecte als mestres que als propis pares.

A partir de diferents relats vam anar fent puntuacions com:
Els nens necessiten la realitat, que els hi expliquem les coses tal com són. Perquè acostumem a explica'ls'hi d'una manera i quan veuen la realitat veuen que no és així i se'ls hi distorsiona, així podent entrar en un dubte absolut.

En el relat de diferència i identitat ens fa veure com la nena se sent part d'un col·lectiu. El millor seria mostrar-nos tal com som i no condicionar-nos per els amics.

L'aprenentatge no té tanta presa per dona'ls-hi respostes immediates, sinó que, deixar als nens que es fagin preguntes i així tantegen abans d'arribar al saber de la realitat.

No sempre trobaran la resposta i es quedarà amb un simple potser, és a dir ens quedarem sense saber-ho. però ja ho anirà descobrint al llarg de la vida.

Les idees que tenim són a partir de les experiències pròpies.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada